Dins de les nostres cases hi ha molts elements tèxtils que s’utilitzen com a parament de la llar. Durant l’època modernista les estances de les classes benestants estaven decorades amb cortines, estors, catifes, tapissos, cobrellits, vànoves i tota una sèrie de peces tèxtils que guarnien els interiors seguint el característic estil decoratiu de l’època.
Entre elles hi havia peces específiques que guarnien les taules i de les que parlarem a continuació a partir d’objectes que es conserven al fons del Museu Tèxtil i dels quals descrivírem les principals característiques, els materials amb els que es confeccionaven i com s’utilitzaven. Però abans de començar hem d’aclarir que si parlem del parament que guarnia les taules hem de diferenciar clarament entre el que s’utilitzava durant els àpats i el que decorava la taula la resta del temps.
Parament tèxtil de les taules durant els àpats
El primer grup està format bàsicament per les estovalles i els tovallons, que en conjunt s’anomenava joc de taula ja que totes les peces es confeccionaven i es decoraven amb el mateix teixit i els mateixos motius. Les estovalles es feien a la mida de cada taula i formaven part de l’aixovar que cada dona havia d’aportar al casament. Generalment es brodava amb motius florals i a vegades el perímetre també es guarnia amb brodats o amb punta. El teixit més emprat era el lli o el cotó, que era més fàcil de rentar, ja que podia resistir les altes temperatures i els sabons més agressius necessaris per eliminar les taques provocades pel menjar o el vi. Els tovallons es doblegaven d’una manera determinada perquè lluïssin damunt la taula o quan es guardaven als calaixos de manera que es deixava visible la part del brodat que era fet a mà.
Parament tèxtil de les taules fora dels àpats
El segon grup està format per diversos elements amb característiques diferents. Us mostrem dos exemples molt habituals:
Cobretaula: peça ornamental que generalment era de teixit més gruixut que les estovalles. A l’època modernista hi ha molts exemples de peces de vellut ornamentades amb passamaneria al seu perímetre, com borles. Era habitual posar-hi a sobre algun element ornamental de ceràmica o vidre amb flors. Sovint el cobretaula es confeccionava amb el mateix teixit que les cortines de l’estança.
Jacquard de cotó on hi representades tulipes, flors de muguet i fulles d’acant
©Quico Ortega, Museu Tèxtil de Terrassa
Camí de taula: també es tracta d’una peça ornamental. En època modernista generalment estava realitzada en teixit jacquard o vellut i decorat amb galons o passamaneria. Té aquest nom perquè la seva forma és molt allargada i habitualment es col·locava travessant la taula longitudinalment.
Jacquard i vellut de seda, galó i serrells de passamaneria
©Quico Ortega, Museu Tèxtil de Terrassa
Podeu consultar les fitxes d’aquestes i d’altres peces de parament modernista en aquest enllaç a IMATEX, la base de dades del Museu Tèxtil
Mercè López Garcia – Conservadora