Tanquem la sèrie sobre el procés de gestió d’un préstec d’objectes patrimonials amb la descripció de l’embalatge, transport i muntatge de les peces prestades per a l’exposició “El despertar a la vida. Infancia y adolescencia en el Antiguo Egipto”, organitzada a Còrdova per Eulen Art i comissariada pel Museo Arqueológico Nacional de Madrid.
El transport d’objectes patrimonials l’ha de realitzar una empresa especialitzada. Prèviament ha de disposar de tota la informació necessària per a realitzar les caixes i elements de transport que necessiti pel trasllat de les peces en les millors condicions de conservació. Aquesta informació inclou les mides de cada objecte i les seves especificitats: punts dèbils, si inclou suports, etc.
En el cas de les peces prestades pel Museu Tèxtil, una túnica i tres teixits, es demana que la primera viatgi ja muntada, per això és molt important conèixer les mides completes, inclòs el seu suport.
Durant l’embalatge, la túnica es cobreix amb una funda de material neutre. La seva fragilitat fa que sigui preferible fixar la base del suport, amb dos llistons de fusta, dins de la caixa. Aquests llistons tenen una protecció d’escuma de polietilè per evitar fregaments amb la base de metall. D’aquest manera no hi ha cap element que pressioni la túnica. La caixa està aïllada tèrmicament i l’interior està cobert amb escuma amortidora de cops i vibracions.
Els teixits viatgen en una caixa formada per dos calaixos. A cada calaix hi ha un espai amb adaptació interna, a mida de cada peça. Cada espai en negatiu té una alçada suficient per evitar que cap element fregui la superfície del teixit. És molt important indicar el número de registre de la peça al frontal de cada calaix, per localitzar-la de forma ràpida i segura. Les peces han viatjat directament des de Terrassa fins a Còrdova i han estat guardades en un magatzem amb climatització, junt amb les caixes d’altres museus prestadors.
El dia del muntatge es convoca la presència del “correu”. Aquesta figura és una persona del personal tècnic de l’àrea de conservació i restauració del museu prestador. Ha de supervisar que les peces no hagin patit cap incidència durant el viatge, a més de la seva col·locació dins de la vitrina corresponent.
La comunicació entre el personal tècnic del museu que presta les peces i l’organització de l’exposició és fonamental. Si no, poden sorgir imprevistos, com suports que no encaixen o dimensions de vitrines que no es corresponen amb les peces que han de contenir. A més, la persona que s’encarrega de la coordinació de l’exposició també ha d’elaborar el calendari dels diferents “correus”, ja que la feina de cadascun d’ells no acaba fins que no es tanca la vitrina. Si la peça d’un museu comparteix vitrina amb les d’altres museus cal que tots els “correus” siguin presents. En el cas del Museu Tèxtil comparteix vitrina amb peces del Museu Egipci de Torí o del Museu Arqueològic Nacional de Florència.
Tècnic de l’empresa de transports i muntatge comprovant diverses mides abans de tancar amb vidre la vitrina.
Durant el desembalatge i el muntatge, els “correus” disposen el suport de personal especialitzat en el muntatge d’exposicions, que preparen les vitrines, els suports, mantenen nets els espais i prenen totes les mides necessàries per a manipular i col·locar les peces en condicions òptimes per a la seva preservació.
Un cop col·locades, el “correu” supervisa que les condicions de temperatura, humitat i il·luminació són les demanades per a l’exhibició de cada peça. Si tot està correcte es procedeix al tancament de la vitrina i ja es dona per completat el procés de muntatge.
Frontal de túnica núm. reg. 5931, en vertical, i teixit núm. reg. 333, a la dreta, inclinat.